Can Feixes Huguet

La finca de"Can Feixes" es troba situada en la part més septentrional del Penedès, en les terres altes de Cabrera i de Mediona. Està assentada a 400 metres d´altitud, en els costers de les muntanyes interiors que limiten geogràficament les comarques del Penedès i de l' Anoia.L´explotació es manté en un estricte règim familiar responsabilitzat en un us productiu de la terra compatible amb les seves funcions ecològiques. Es té en consideració la protecció de l´entorn com un element integrant del producte de qualitat. La fisonomia d´empresa reflecteix l´esperit del "Chateau" tradicional. Conscients que l´acurada elaboració necessària per mantenir una gran qualitat limita el creixement comercial.

Castell d'Orpí

                                                                                        

El terme d'Orpí està documentat des de l'any 978 i el castell s'esmenta nou anys després. Durant l'edat mitjana en tenien la jurisdicció senyorial els Cardona i la castlania els Orpí, i posteriorment els Sallent. Sembla que va ser destruït parcialment l'any 1320. D'aquell castell es conserva actualment una torre poligonal, ben restaurada, integrada en una gran casalot, ara habilitat com a restaurant. La torre té sis cares i constava de tres pisos separats amb voltes de pedra. Per la seva tipologia es pot datar cap a la fi del segle XII, entre el període romànic i el gòtic, tanmateix algunes cares palesen la reconstrucció del segle XIV. Pel que fa al casal annex, on hi destaca un gran portal adovellat, és força posterior, del segle XVI-XVII.

Fabrica de Rogelio Rojo

El dia 10 d’Abril de 1922 va a funcionar la fàbrica de Rogelio Rojo amb el nom de "Viuda e hijos de Rogelio Rojo" i a partir de l'any1925 simplement com "Hijos de Rogelio Rojo".

La fàbrica es dedicava a fornitures metàl·liques i tota mena de complements per a la roba, especialment sivelles, botons, agulles de cap... Durant la guerra civil va ser col·lectivitzada i s’hi van construir projectils. A la postguerra, la manca de matèries primes va obligar a reciclar bidons vells per aprofitar la seva llauna.i més tard, durant la dècada dels 50, va aprofitar fins i tot aprofitarà les deixalles de les empreses automobilístiques. Va finalitzar les seves activitats l’any 2000.Actualment, el conjunt d'edificis, tots ells de maó vist, és propietat municipal i està dedicat a equipaments culturals.

XII Fira medieval de l'Anoia

La XII Fira medieval de l'Anoia serà el dia 27 de Juny de 2010, a partir de les 10 del matí fins les 9 del vespre a la Torre de Claramunt. Hi haura mercat medieval amb productes del comerç llunyà, vinguts de la Catalunya Vella i dels territoris islàmics: espècies, coure, fusta de boix, regalèssia, dolços, formatges, escuts heràldics, joguines de fusta, mitología, herbes medicinals, embotits, cuir, ceràmica, cristall, dolços i pastes medievals, orfebreria, sabons naturals, esmalts, icones, pa de figa, perfums, repussats de plata, pa i coques, jocs, mel, torrons i xocolata…També hi hauran arts i oficis medievals,Campaments medievals i Haima dels falconers reials,una extraodinària exposició d'aus rapinyaires vingudes de territoris islàmics.A les 12:30h del migdia i a les 17:30h de la tarda es fará el Espectacle falconera,i a les 18:30 de la tarda un Torneig medieval entre la creu i l'espasa.La Fira medieval cuoncideix amb la festa major de la torre de claramunt.

Torre de defensa de Contrast

Aquesta torre es troba a Argençola,es de planta circular d’uns 20 metres d’alçada, apareix documentada des del any1241, quan era el centre d’una quadra civil. Actualment, adossada al mas Cortès, enquibeix a l’interior un dipòsit d’aigua. La porta d’accés està situada al primer pis, nivell en el qual es destaquen unes espitlleres, a l’igual que al segon pis.

També prop d’aquestes contrades es va viure un episodi certament èpic, la mort de Guillem de Mediona, un important home de frontera, un repoblador del territori, que es va desplaçar l’any 1033 des de la zona de Queralt, on es trobava en una reunió judicial per perseguir els musulmans que estaven devastant la zona d’Argençola, lloc on va caure en una emboscada, fruit de la qual li van tallar el cap, perdent la vida.

Cinglera del Balç de les Roquetes

La Cinglera del Balç de les Roquetes es un notable conjunt arqueològic i natural, format per dipòsits travertínics del quaternari. En aquest espai, a les coves del Bressol , dels Forats , del Pou  i fonamentalment a la del Temple amb un recorregut de 103 metres (coneguda també com dels Ossos o del Balç de les Roquetes) hi ha constància de significatives troballes arqueològiques, ja que foren utilitzades com a llocs d’inhumació col·lectiu i d’hàbitat. Sembla que l’ocupació humana d’aquests espais fou en el decurs del període corresponent al Bronze Mitjà-Final (lloc d’inhumació).La coves estan excavades en travertí, una roca sedimentària calcària que es diposita a les emergències càrstiques i petites cascades, a la zona d’expansió de les aigües. Es format per petits llits irregulars de colors groguencs i grisos, separats per vacúols de formes irregulars, generalment motlles de plantes i mol·luscs, on la precipitació del carbonat és activada per l’agitació de l’aigua i la pèrdua de CO2 causada pels vegetals.rresponent al món ibèric antic (hàbitat).

L'Asil del Sant Crist d'Igualada

      

L'Asil del Sant Crist es un edifici de caire monumental construït entre els anys 1931 i 1941 per l’arquitecte Joan Rubió Bellver amb el llegat de les germanes Castells, articulant espais amb autonomia funcional: dues ales laterals unides a la part anterior pel vestíbul i a la part posterior per la capella, creant un simbòlic claustre central.En una de les columnes monolítiques que sostenen els arcs de la capella apreciem la signatura de l’autor de l’edifici, Joan Rubió i Bellver, amb uns caràcters tipus modernista. Aquest arquitecte va ser deixeble i ajudant de Gaudí, amb qui va treballar entre 1893 i 1905 a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. L’obra, seguida pels marmessors Josep M. Torrents i Miquel Pla, utilitza la pedra sense desbastar aconseguint un resultat de noblesa monolítica, trencada únicament a les crestes que coronen l’edifici. El gaudinisme de l’edifici rau en la combinació d’elements neohistoricistes (torrassa-campanar, arcs apuntats, volta de creueria, vitralls...) amb elements estructurals nous (arcs parabòlics) i elements de l’arquitectura popular, tant tècnics (falsa cúpula) com constructius (galeria porxada).